És sorprenent –o potser no tant– que en aquests premis, pretesament atorgats pel poble, sigui un jurat qui esculli la persona guardonada d’entre les propostes dels banyolins. I quines són, aquestes propostes? Quantes n’hi ha? Per què no es fan públiques?

Tampoc no entenem com pot ser que la cerimònia d’entrega tingui un tarannà tan marcadament elitista. Convergència aposta per una cerimònia, seguida d’un sopar, per la qual hem de pagar 40 euros si volem assistir-hi. Per què no fem una cerimònia oberta a tota la ciutadania, festiva i popular, si el premi és un reconeixement del conjunt dels banyolins a persones rellevants del municipi? Per cert, en la cerimònia-sopar hi col·laboren empreses tan il·lustres com “La Caixa” i Damm.

Finalment, constatem que aquests premis són un reflex meridià de què entén l’equip de govern per participació ciutadana: un tràmit, una obligació, un gest de cara a la galeria, i no una forma d’entendre i fer política. Tal i com estan enfocats, els premis Banyolí de l’Any no desperten cap interès als banyolins: enguany només hi han enviat propostes 150 persones.  

Ens sembla una iniciativa molt bona que la població de Banyoles reconegui els mèrits dels seus veïns i veïnes, però les formes que planteja Convergència ho impedeixen. Uns premis com aquests s’han de fer tan participatius i transparents com sigui possible. Com correspon a tota política municipal.