La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) arriba de nou a la comarca del Pla de l'Estany. Enmig d'un procés d'expansió que compta ja amb més de 70 candidatures arreu del país i 22 regidors i regidores als ajuntaments, un grup de persones ha decidit tornar a implantar el projecte de la formació al Pla de l'Estany.

Són veïnes i veïns de tots els municipis de la comarca que han decidit organitzar-se “per tal d’incidir en la política local i recollir les reivindicacions del teixit cívicosocial així com denunciar aquelles polítiques institucionals que considerin agressives pel territori i per la gent que hi viu”, expliquen. De moment, han organitzat una assemblea oberta al públic el dia 8 de setembre.

Un grup de persones han cregut necessari incidir en la política municipal per tal d’emprendre una acció coordinada “que possibiliti bastir una alternativa real i necessària en l’alliberament nacional i social dels Països Catalans”. És per això que han constituït la CUP Pla de l’Estany, per caminar, assenyalen, cap a la transformació nacional i social del país des de la base, des de la realitat més propera. En aquest sentit, emplacen el conjunt d’entitats i organitzacions del Pla de l’Estany a prendre part del projecte de la CUP Pla de l’Estany per així vehicular les seves crítiques i demandes en una acció comuna que, segons remarquen, respon a una estructura organitzativa d’abast nacional com és la Candidatura d’Unitat Popular (CUP).

Segons l’organització, la CUP Pla de l’Estany es proposa sumar forces “per denunciar abusos i agressions al territori, per construir una comarca on l’expressió popular sigui el motor de la cultura, i que la cultura la facin els pobles i la seva gent”. En aquest sentit, pretenen “construir una comarca respectuosa amb la seva llengua, amb la seva cultura i amb el seu territori” tot carregant contra aquells “que prioritzen els interessos econòmics per sobre del benestar de la ciutadania”. La CUP considera que tothom té dret a tenir un habitatge i un sou digne, que el transport públic ha de ser assequible i arribar a tothom, que els serveis públics han de ser de qualitat i que tothom ha de gaudir dels mateixos drets socials i laborals. D’aquesta manera, la formació aposta per tornar la identitat als carrers i a les places, “enfront de la política agressiva de deshumanització de les viles que han impulsat els successius governs locals”.

Per altra banda, la CUP Pla de l’Estany situa la participació ciutadana com a eix bàsic de la seva actuació, i en aquest sentit es proposa dinamitzar la vida pública des de la base. “Creiem que els ajuntaments han de sortir més al carrer, i que la gent ha d’entrar més als ajuntaments”, argumenten. En aquesta línia, advoca per una societat “més justa, igualitària i participativa” que defugi “les polítiques electoralistes allunyades de la ciutadania” que afirma que practiquen alguns actors polítics que governen els municipis de la comarca.

La CUP torna al Pla de l’Estany

Segons expliquen les promotores, la CUP Pla de l’Estany no neix òrfena de plantejaments polítics, sinó que ressorgeix hereva de l’experiència adquirida per la CUP Banyoles durant els anys 80 i 90 a la capital de la comarca. En aquest sentit, adopta el bagatge adquirit pels membres de l’anterior nucli local i hereta el compromís pel qual es va voler caracteritzar inicialment aquella experiència. “Creiem que des de llavors a la política municipal hi manca una veu desacomplexada que denunciï sense pèls a la llengua tot allò que vagi en contra dels interessos del poble”, precisen, i afegeixen: “És hora que la gent tingui una alternativa que l’escolti”.

Per altra banda, ressalten que la comarca del Pla de l’Estany ha tingut sempre garantida la presència de l’Esquerra Independentista gràcies a la tasca del Col·lectiu Nacionalista de la Baixa Garrotxa (fundada el 1985), primer, i del Col·lectiu la Falç del Pla de l’Estany, després, entitat que ha actuat com a aglutinadora de l’Esquerra Independentista estanyenca. “Sorgim gràcies al pòsit que ens ha deixat tota aquesta gent, que han garantit  i garantiran la presència del discurs independentista combatiu al llarg dels anys”, manifesten, tot i que també reconeixen la tasca “noble i imprescindible” d’altres entitats, com ara l’Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, Limnos.

A diferència de la CUP Banyoles, l’organització té la voluntat ara de fer extensiu el seu discurs al conjunt de la comarca. Reconeixen que és una tasca “àrdua”, però manifesten el seu anhel de recollir les reivindicacions no només de la gent de Banyoles, sinó de tots els altres municipis. I subratllen: “D’agressions, sobretot les de caràcter territorial, les patim més enllà de la capital, és per això que animem totes aquelles persones que vulguin canviar les coses a unir-se al projecte”. Un projecte, diuen, “que és totalment participatiu i obert a qualsevol persona que hi vulgui dir la seva”. És per això que han organitzat una assemblea oberta al públic el dia 8 de setembre.

Què és la CUP?

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és un projecte d’abast nacional que té per objectiu sumar amplis sectors de la societat per aconseguir l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

La CUP és una organització amb sensibilitats diverses, amb militants provinents d'organitzacions de l’Esquerra Independentista, casals i ateneus, però també amb militants provinents de sectors no pròpiament de l'Esquerra Independentista susceptibles de compartir el projecte d'Unitat Popular que proposa la formació. La voluntat de la CUP és ser una organització política d'abast nacional, amb el municipalisme com a punt de partida. La CUP és una organització en constant creixement. Tant és així que a les passades eleccions municipals de 2007 va triplicar el nombre de regidors respecte les eleccions del 2003.