Es vol justificar la modificació puntual per tal de complir les determinacions del Pla Director Urbanístic del Pla de l’Estany i en canvi el projecte no contempla aquestes determinacions. Per una banda manté una gran part de la UP5 com a sòl industrial quan el PDU aconsella reclassificar-lo com a ús residencial i/o dotacional. I d’altra banda, el PDU diu que s’hauran de solucionar àrees amb valor naturalístic i patrimonial que estan localitzades en entorns amb una dinàmica urbana que en pot amenaçar els seus valors. El projecte aprovat no tan sols soluciona l’amenaça sinó que és una amenaça en sí. És evident que queda desacreditada la pretesa justificació.

D’altra banda, no creiem justificat tampoc que es pretengui modificar més del 50% del sòl urbanitzable restant al municipi amb el procés de modificació puntual, un procediment destinat a alteracions parcials poc significatives, i molt menys estricte pel que fa als estudis previs i al procés de participació necessari. Caldria que es fes dins el procés de revisió del Pla d’Ordenació, un procés que, d’altra banda, l’equip de govern tenia intenció d’iniciar en aquesta mateixa legislatura i del qual ja s’està treballant en els estudis previs.

Una de les al·legacions fa referència a que aquesta modificació passa per alt criteris d’obligat compliment segons el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, com és el de “protegir i ordenar el patrimoni dels sistemes històrics de canals i infraestructures de l’aigua de més interès paisatgístic tot vetllant per la gestió i recuperació dels restants” i a “qualificar com a sòls no urbanitzables d’especial protecció paisatgística les zones on el sistema de canals i infraestructures hidràuliques sigui més notòria”. No hi ha cap estudi realitzat del patrimoni de la zona que faciliti l’aplicació d’aquests directrius, recordem, d’obligat compliment.

A més, tampoc s’han posat totes les eines necessàries per a una modificació urbanística d’una àrea tan gran i estratègica per la ciutat com són el Pla Especial de Recs (figura que ha d’assegurar la conservació i gestió d’aquest patrimoni mil·lenari) i el Pla Local d’Habitatge (figura que ha d’analitzar les necessitats futures d’habitatge). Per molt que s’acabin aprovant i que s’adapti al pla als seus criteris, no s’haurà realitzat la modificació d’aquest espai tenint en compte aquests factors bàsics sinó que es faran els pedaços que siguin possibles, fet que acabarà fent el projecte encara més inconsistent.

Finalment, hi ha tot un seguit d’al·legacions que denuncien defectes de forma, com la falta d’una avaluació rigorosa i racional dels costos i fonts de finançament, la manca d’una agenda i un pla d’etapes coherent (ja que en la present a la memòria la temporalització que marca es contradiu amb els objectius del projecte), la falta també d’un estudi d’inundabilitat firmat per l’organisme competent que informi favorablement, l’incompliment de facilitar la participació ciutadana (dues jornades informatives són insuficients i enganyoses i, d’altra banda, el mateix document de participació del projecte en contempla una tercera que no s’ha realitzat) i, per acabar, la falta de rigorositat en la memòria social, ja que es vol justificar un planejament al 2012 amb dades de població i habitatge del 2001.

Des que es va iniciar el procés de modificació puntual de la zona de sota monestir hem deixat clara la nostra postura envers el projecte del consistori i la opinió que ens mereix el procés “participatiu” endagat per CIU.

Sota monestir és l’última gran zona verda que queda dins la trama urbana i, per tant, és de gran valor estratègic per l’ordenació de la ciutat i per definir el model de ciutat que volem de cares al futur. Conté la part més ben conservada de la xarxa de recs i horts que caracteritzava Banyoles i està directament vinculada al monestir de Sant Esteve, que donà origen a la ciutat. Els valors històrics, socials, ambientals, paisatgístics i productius d’aquesta zona són evidents i reconeguts en documents com el Pla Director del Pla de l’Estany, el Pla Territorial de les Comarques Gironines i el Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines.

La quantitat d’habitatges buits actualment a Banyoles (més de 1000, pel cap baix), la disponibilitat d’altres zones de sòl urbanitzable al municipi (com la zona de can Juncà) i les actuals previsions a la baixa del creixement demogràfic a nivell de Catalunya i les Comarques Gironines (l’any 2011 només es va augmentar en 99 habitants) fa totalment innecessària la construcció de més habitatge a sota monestir. Per tant, caldria replantejar la quantitat de sòl qualificat com a urbanitzable a sota monestir i la construcció potencial de més de 500 nous habitatges a costa del nostre patrimoni.

D’altra banda, l’ordenació d’una zona tan emblemàtica i alhora estratègica per a la ciutat com sota monestir cal fer-la tenint en compte el conjunt de la ciutat i les seves necessitats, amb un estudi de mobilitat que la recolzi, amb el Pla Especial dels Recs i el Pla Local d’Habitatge sobre la taula i, sobretot, tenint en compte l’opinió dels ciutadans i ciutadanes, amb un procés de participació obert i treballat i no únicament amb sessions informatives per cobrir l’expedient.

En un moment en què s’està veient la importància vital de recuperar la relació amb la terra, que es reconeix l’alt valor organolèptic dels aliments produïts localment enfront dels que venen de lluny, que tenim estudis que vinculen directament el paisatge amb la salut i els beneficis de treballar l’hort en termes de qualitat de vida i cohesió social, a Banyoles es continua apostant per l’urbanització. Ja no n’hi ha prou amb construïr ordenadament. Ara cal tenir una visió més àmplia per arreglar els nyaps que ens han deixat des de fa anys, per facilitar l’accés als habitatges buits que ja tenim, per conservar i potenciar els horts com estan fent en molts altres llocs (alguns amb el suport de CIU, com a Sant Cugat), per apostar per un altre tipus de mobilitat que no prioritzi el cotxe privat,... En definitiva per treballar un altre model per Banyoles.