Amb el Pla Local d’Habitatge sobre la taula, sabem que actualment hi ha 733 habitatges buits a Banyoles; que poden construir-se encara 1348 habitatges en sòl urbà; que la creació de noves llars fins l’any 2017 serà de 460 (i això tenint en compte un escenari de futur amb un saldo migratori positiu, fet que podria invertir-se segons les últimes tendències) de les quals 129 haurien de ser habitatges destinats a polítiques socials; que són pràcticament inexistents els habitatges de lloguer que ronden els 300 euros mensuals i que la borsa de lloguer social de l’Oficina local i comarcal d’habitatge compta únicament amb 5 habitatges (quan l’habitatge protegit de lloguer seria el règim que satisfaria el major volum de demanda exclosa).

Davant d’aquesta situació creiem insuficient el programa d’actuació que presenta el Pla i, alhora, totalment injustificada qualsevol política que contempli, en els propers anys, la possibilitat de noves promocions d’habitatge i que justifiqui aquestes noves promocions amb l’excusa de la quota d’habitatge de protecció oficial que es podrà posar al mercat. És evident que la política d'habitatge de l'Ajuntament de Banyoles pels propers anys s’ha de centrar en l'habitatge de promoció pública de lloguer en les seves diferents tipologies: especial, general i dotacional (gent jove i gent gran).

Així doncs, ens reafirmem en la demanda de nul·litat per a la modificació puntual del PGOU a l’àmbit de Sotamonestir i instem a replantejar el projecte, perquè ha quedat demostrada l’absència de necessitat de nous habitatges a la zona i més si ha de ser a costa d’un patrimoni històric, paisatgístic i social de gran valor com és el de Sotamonestir. Alhora, aportem les eines que haurien de servir per a pal·liar les disfuncionalitats del mercat de l’habitatge:

- Crear el registre i cens de solars sense edificar: ha de permetre a l'ajuntament incentivar la mobilització d'aquests terrenys que han incomplert l'obligació d'edificar i impulsar la rehabilitació d’edificis declarats en ruïna. Això permetria recuperar temporalment per a la ciutat i l’ús ciutadà els espais buits del nucli urbà, alhora que constatar que actualment no cal desprogramar més sòl urbanitzable.

- Establir un recàrrec del 50% sobre l’impost dels béns immobles (IBI) per a aquells immobles d’ús residencial que es trobin desocupats amb caràcter permanent: això permetria posar aquests habitatges en circulació en el mercat de lloguer, produint-se una racionalització dels preus dels lloguers, i suposaria uns ingressos que podrien ser destinats a polítiques socials d’habitatge i a altres finalitats o causes socials.

- Potenciar noves fórmules de gestió i promoció en relació a l’habitatge: cooperatives d’habitatge i masoveries urbanes. Oferir alternatives a les opcions habituals per tal de suplir les necessitats d’habitatge que no queden cobertes amb l’HPO i conscienciar a la població d’altres formes d’entendre els tractes entre persones en matèria d’habitatge.

En aquest sentit, creiem que l’Oficina local i comarcal d’habitatge ha de tenir un paper clau en la gestió de l’habitatge social, en la captació de nous habitatges per a polítiques socials i en la mediació entre diferents actors i, per això, li calen més recursos tant monetaris com de personal. 

També demanem que s’incorporin al PLH els acords presos arran de la moció entrada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i aprovada per majoria el passat 18 de febrer. Cal que quedin incorporats al PLH i que tinguin una fitxa d’actuació específica amb indicadors propis per tal d’avaluar-ne el seu correcte desenvolupament.

I, finalment, perquè totes aquestes polítiques arribin a la població, cal un programa seriós de difusió i informació tant de l’existència de l’Oficina local i comarcal d’habitatge com de les seves tasques. No n’hi ha prou en fer un web i fer una única presentació oficial. És imprescindible fer tríptics informatius, xerrades i jornades específiques per temes i per barris i presentar anualment de manera pública els resultats de la feina realitzada per l’Oficina.

El PLH ha de ser una eina potent per a garantir el dret a l’habitatge i no un mer tràmit per aconseguir subvencions o pactes polítics. Des de la CUP, en farem un seguiment per comprovar el seu correcte desenvolupament.