Des de la CUP, comprenem les intencions de la petició, amb la voluntat de fons de generar una dinàmica participativa, un objectiu que creiem del tot legítim. Tanmateix, no compartim que la solució sigui fer servir la llengua castellana en l’espai del Consell. Precisament, si fem referència al castellà com a llengua de cohesió social i instrument de comunicació vehicular, és degut a un procés de vulneració lingüística de la nostra llegua, el català; un procés que ha deixat petges profundes en la nostra societat, que apareixen inclús a llocs com Banyoles.

Precisament, la CUP com a organització política sempre ha reconegut aquest fet, i sempre ha considerat el català com a llengua d’immersió lingüística i cohesió social a tot arreu dels Països Catalans. Evidentment, conseqüents amb aquest raonament, entenem que la llengua emprada per l’administració en organismes formals com els Consells de Barri ha de ser el català. Si bé la postura de la CUP és clara en aquest punt (i cal dir que en cap moment les membres de la CUP presents al Consell van emprar el castellà en les seves intervencions), han aparegut comentaris a les xarxes amb una clara intencionalitat de desprestigiar la nostra organització vinculant-la directament amb aquest afer. Entenem que aquests comentaris despectius cap a la CUP i la persona de la nostra regidora, Sandra Pazos, no obeeixen més que a tendenciosos posicionaments polítics dels quals ens agradaria fer algunes consideracions:

1. Primer de tot, remarcar el persistent to racista i xenòfob dels comentaris, aprofitant la polèmica per revifar vells i suats tòpics anti-immigració. Davant d’aquests posicionaments, no tenim cap intenció de justificar res, i en condemnem enèrgicament el rerefons intolerant cap al dramàtic fenomen de la immigració.
2. Seguint amb la problemàtica de la immigració, cal posar de relleu la situació particular del barri de la Farga, amb un 40% de persones provinents de l’estranger i amb comunitats d’origen molt divers. Aquesta problemàtica és sovint obviada des de les institucions municipals, amb totes les conseqüències negatives que comporta i el malestar social que genera i que pateixen, en darrera instància, els veïns i veïnes de la Farga (vinguin d’on vinguin). L’allunyament en termes socials i, en conseqüència, lingüístics, requereix de mesures socials de profund calat, mesures que passen per actuar en contra del procés de “guettització” que fa massa anys que es dóna la Farga. Lamentem profundament que en tota la polèmica desfermada això no s’hagi plantejat en cap moment i només s’hagi fet referència “als deures i obligacions” de les persones migrades. Cal baixar la bena dels ulls i començar a actuar, evidentment també en l’àmbit lingüístic, però sens dubte en les qüestions socials més bàsiques. Només connectat la Farga amb la resta de Banyoles, també a nivell lingüístic, aconseguirem cohesionar i participar en i des del barri.
3. Vista la situació, i entenent que és perfectament possible que algunes persones assistents al Consell de Barri no poguessin seguir bé el desenvolupament del mateix, considerem que l’equip de govern ha d’implantar mesures perquè els Consells puguin ésser espais participatius i puguin ésser seguits sense prejudici de ningú, encara que es facin en català. El fet de canviar ràpidament d’idioma evidencia la incapacitat de desenvolupar mesures en aquest sentit.
4. La responsabilitat de fer el consell de barri en castellà és exclusivament de les persones que dinamitzaven el consell (en aquest cas, l'equip de govern), ja que la llei catalana preveu que la llengua emprada als espais públics d'interrelació sigui el català.

Banyoles, el 2 de maig de 2016