Sembla que les vacances no li han provat, a l'alcalde de Banyoles, que reincideix i s'entossudeix a seguir homenatjant i premiant a la insigne benemèrita.

El dia 11 de setembre l'alcalde de Banyoles va encapçalar l'homenatge a dos agents de la Guàrdia Civil, ferits fa 25 anys de forma més que lleu també val a dir-ho, en un atemptat reivindicat per Terra Lliure. L'alcalde va repartir els premis a les famílies dels homenatjats, va reservar un nombre de places de pàrquing públiques gens menyspreable i va ocupar així el seu matí de la diada, mentre feia temps per assistir a la V a Barcelona.

 A algun malpensat li pot semblar contradictòria o, si més no, curiosa, l'agenda d'actes de l'alcalde de Banyoles, però és perquè CIU, encara que ens ho vulgui fer creure, no ha enterrat definitivament la Puta i la Ramoneta.

No se li va ocórrer, al Sr Noguer, ni tampoc a cap membre de l'equip de govern, d'altres esdeveniments per commemorar la diada nacional?! (hissar una estelada com ajuntament membre de l'Associació de Municipis per la Independència, per posar algun exemple). Si de cas que demanin idees pel 2015, perquè anar fent homenatges a aquells que tan mal han fet a algunes banyolines i banyolins no sembla una idea massa constructiva (per dir-ho d’una manera políticament correcte ja que som només a l'inici del curs polític, que ja serà prou calent).

Però encara hi ha més setembre gloriós per en Miquel Noguer, que va exclamar amb orgull i satisfacció que Banyoles, arrel de la concessió del distintiu de ciutat Esportiva, esdevenia un membre més del 'lobby' de l'esport. Hem hagut de buscar al diccionari per confirmar que no és quelcom massa positiu, ni per estar-ne orgullós, de formar part d'un lobby si hom és conscient del que significa, és clar.

Així doncs, per lloar i  premiar a la Guàrdia Civil i, a més, fer-ho públic i notori; per ocupar no sols espais tancats públics sinó també espais públics a l'aire lliure i, a més a més, fer-ho amb vergonya, no volent sortir massa destacat o a la foto, per tornar a les 'velles' (o no tan velles') pràctiques convergents de la puta i la Ramoneta (i a sobre fer-ho el matí del dia 11 de setembre i a la tarda fer-se l'independentista); i per reblar el clau exclamant que està content de formar part d'un lobby (al que, és clar, ens inclou a totes les banyolines i banyolins) el premi Carallot del mes de setembre és per a Miquel Noguer i Planas.