A la moció, plantejàvem “que el poble i les institucions catalanes deixem de supeditar-nos a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, mancat ja de legitimitat democràtica. Cal exercir la desobediència ”En aquesta línia plantejàvem cinc punts d’acord que esperàvem que fossin acollits (o si més no, debatuts) per la resta de forces independentistes presents al Ple, ens referim als grups de Junts per Banyoles-Esquerra i Convergència i Unió. Els punts eren, ho reconeixem, polèmics. Polèmics perquè situen el focus principal allà on la CUP no ha parat de manifestar que rau la sortida de l’atzucac que viu el procés polític i social cap a la independència: agafar les regnes de la situació i començar a exercir sobiranament com a poble, lliures d’imposicions alienes. Per això, i és on es va detectar major tensió entre la resta de grups, que en la moció plantejàvem que cal “Exigir doncs al cos dels Mossos d'Esquadra i a la Conselleria d'Interior que desatenguin les ordres de la mateixa Audiència ja que aquestes tenen com a objectiu trobar les excuses per poder imputar a regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses per haver dut a terme la seva funció de representació popular”.

Llegeixi’s aquesta exigència, no per a actuar com si fóssim independents, sinó per una cosa molt més bàsica. Entenem que els càrrecs electes es deuen a l’opinió expressada democràticament a les urnes, un sentit majoritari que va cristal·litzar en la declaració del 9N i els seus annexos, en la qual hi van participar tant la CUP Crida Constituent com Junts pel Sí. En l’exercici de donar suport a aquesta moció que, insistim, recull el sentit majoritari del poble català expressat lliurement el 27 de setembre, hem patit i seguim patint intents de criminalització des de l’Estat. Entenem que és del tot legítim, ara per ara, negar-nos al plegament davant els requeriments de les institucions espanyoles, mancades de qualsevol contingut democràtic. Per mantenir-nos ferms, però, necessitem totes les eines que ens permet l’autonomia, inclús sobrepassar els seus límits. Sense aquest pas previ, que no neguem té riscos i suposa una escalada en la contesa amb l’Estat espanyol, i que s’ha de fer arreu del territori català, no comprenem com podrem encarar un autèntic procés de ruptura.

Creiem doncs, que és preocupant el vot contrari expedit pels grups de Junts per Banyoles-Esquerra i Convergència i Unió, atès els seus suports explícits al procés independentista. Realment no comprenem com podrem fer passos ferms per a l’assoliment de l’autèntica sobirania si no emprem la nostra principal eina a exercir com a subjecte polític sobirà: la desobediència a les lleis injustes. Cal passar a l’acció, deixar-se de retòriques, i plantar cara tant en el Parlament com en les institucions municipals. Se’ns dirà que el que fem és crear divisió en el camp independentista, però les nostres raons són prou fonamentades i les nostres accions prou evidents i compromeses en l’exercici de l’autodeterminació. En el moment present no podem arronsar-nos, per fer una truita, cal trencar els ous i per avançar en la construcció de la República Catalana cal actuar sense por.

27 d’abril de 2016

Candidatura d’Unitat Popular, Assemblea local de Banyoles

Banyoles, Països Catalans