Després que a finals de gener s’aprovés inicialment la modificació puntual del Pla Especial de Protecció, Ordenació i Restauració de l’entorn immediat de l’Estany de Banyoles, la CUP creu que cal replantejar algunes qüestions de gran rellevància per al conjunt de la ciutadania que no s’han tingut prou en compte. Per una banda, cal respectar la zona ambiental i paisatgística de l’entorn immediat de l’Estany, tenint cura de les afectacions que les actuacions d’enjardinament i artificialització poden tenir sobre aquest espai natural.

De la mateixa manera, la CUP considera que cal prestar especial atenció a les tasques es portin a terme al camí que voreja l’Estany des del passeig Dalmau fins el parc de la Draga al tractar-se d’una zona reconeguda com a Bé Cultural d’Interès Nacional. En aquest sentit, caldria sotmetre el conjunt del Pla Especial de Protecció, Ordenació i Restauració del front d’Estany a una consulta popular perquè, com s’ha dit, aquest pla afecta al bé comunal i, per tant, tota la ciutadania hauria de tenir el dret d’opinar sobre les actuacions que s’hi duguin a terme. Per altra banda, cal consensuar aquest pla amb l’Ajuntament de Porqueres ja que inclou terrenys que es troben dins el límit d’aquest municipi.

Que amb data 26 de gener s’ha aprovat inicialment la modificació puntual del pla especial de protecció, ordenació i restauració de l’entorn immediat de l’estany de Banyoles, que ha sortit publicat al BOP del 29 de gener de 2015 i s’ha sotmès a informació pública per un període de 30 dies a comptar des de l’endemà de la publicació.

Que dins del termini conferit a l’efecte, passo mitjançant el present escrit a formular les següents

PRIMERA.- No consideració del passeig que voreja l'estany del passeig Darder fins el parc de la Draga i que és reconegut com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) alhora que bé comunal.

Al nostre entendre, aquest Pla obvia que el passeig de circumval·lació de l’estany des del Passeig Dalmau fins el parc de la Draga té la categoria proteccionista de Bé Cultural d’Interès Nacional - Jardí Històric, atorgada per la Generalitat de Catalunya l’any 1996. El passeig queda interromput quan arriba a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, passant pel tram asfaltat davant de l’edifici. A més a més, el propi passeig és bé comunal i, com a tal, és inalienable, imprescriptible i inembargable, i la seva titularitat la ostenten els propis veïns del municipi, i no se’ls hi pot negar el dret a pas. Aquest doble reconeixement (jardí històric i bé comunal, ambdós jurisprudencialment reconeguts) posa en evidència la necessitat de delimitar amb criteris estrictament ambientals, paisatgístics, històrics, i culturals el camí que voreja l’estany, deixant de banda qualsevol interès en fer-ne un ús privatiu i/o particular.

Per això des de la CUP demanem:

1.- Que no s’alteri el caràcter comunal del camí que voreja l’estany des del passeig Dalmau fins el parc de la Draga i que passa pel mig dels terrenys de caràcter comunal que pertanyen a l’Ajuntament de Banyoles

2.- Que el caràcter comunal del camí que va fins la pesquera número 5 quedi reflectit dins del Pla especial de protecció, gestió i millora de l'entorn immediat de l'estany.

SEGONA.- La franja de protecció total s'ha d'estendre també al sector del Vilar (sector 2).

Les actuacions d’enjardinament i artificializació que s’han dut a terme i que es continuen realitzant a l’entorn immediat de l’estany tenen una gran afectació ambiental i paisatgística sobre aquest espai, i sovint van lligades a una gestió molt qüestionable en termes ambientals i de biodiversitat de la vegetació existent. Per aquest motiu, la presència de canyís i jonca en aquesta àrea fa necessari que s'apliqui la zona de protecció total a la riba de l'estany, enlloc de la de zona de parc públic tal i com recomana ara el Pla.

TERCERA.- Necessitat de sotmetre la decisió a consulta popular.

El Reglament del patrimoni dels ens locals aprovat pel Decret 336/1988, de 17 d'octubre, defineix, al seu 'article 6, que són béns comunals els que pertanyen als municipis i les entitats municipals descentralitzades però que tenen unes facultats sobre aquests que són compartides, de manera que correspon al comú dels veïns l'aprofitament, com a dret real administratiu de gaudi, i als ens locals la seva administració i conservació.

Així mateix, l’article 23 deixa clar que l’alteració de la qualificació dels béns comunals es pot produir, d'acord amb el que estableix l'article 20.2, quan hi hagi acord unànime i exprés dels veïns beneficiaris i de l'ens local respectiu.

A més a més, tant l’informe de secretaria com el d’intervenció fan referència reiteradament a que la titularitat del bé comunal de l’Estany de Banyoles pertany als propis veïns del municipi, dels que hi estan empadronats i tenen residència efectiva.

I tenint en compte que l’estany de Banyoles, a més de bé comunal, és una zona afectada per diverses figures de protecció ambiental d’altres administracions (PEIN, RAMSAR, BCIN...) i, com a tal, té unes limitacions d’usos regulades pel Reglament d’Aigües de l’Estany (RAE) entenem que el que cal és referendar qualsevol iniciativa d’aquesta magnitud a través d’una consulta popular.

Des de la CUP demanem:

1.- L’aturada immediata d'aquesta revisió atès que una de les parts dels propietaris del bé comunal no ha expressat la seva opinió sobre el projecte en la seva aprovació prèvia.

2.- Obrir un període de debat públic per mitjà d’audiències públiques on tots els veïns i veïnes siguin degudament informats.

3.- Que es consulti a tots els veïns i veïnes sobre la qualificació d’ús i la gestió del terrenys comunals ja que, segons l’article 23 del Reglament de Patrimoni dels ens locals, és necessari que qualsevol alteració de qualificació cal que sigui aprovada unànimement per tots els beneficiaris per mitjà d’una consulta popular.

QUARTA.- Necessitat de redactar aquest Pla de forma supramunicipal amb l'Ajuntament de Porqueres pel fet que inclou terrenys que són propietat d'aquest municipi i/o que es troben dins el seu límit municipal.

Des de la CUP entenem que la gestió de l'estany i el seu entorn immediat requereix ser tractat des d'un nivell supramunicipal ja que bona part del perímetre de l'estany es troba dins el municipi de Porqueres i no el de Banyoles. Considerem poc ètic i perjudicial pel propi entorn que es continuïn realitzant actuacions a l’estany i la seva riba de manera unilateral des del municipi de Banyoles, i més encara en un tema tan important com és la protecció del seu entorn immediat. Les activitats que es duen a terme a una banda de la riba tenen conseqüències a l'altra i creiem que el treball conjunt en aquest sentit evitaria incoherències i milloraria la gestió futura. Un possible Paratge Natural d'Interès Nacional o un futur Parc Natural de la conca lacustre integrarà, almenys, els dos municipis, per tant és un bon exercici previ el diàleg i el treball en equip per a la gestió de qualsevol assumpte que faci referència a l’estany i el seu entorn.

CINQUENA.- Arbitrarietat en la possibilitat de percentatge d'ampliació del Club Natació Banyoles (CNB)

Es permet l'ampliació d'un 16% de la superfície construïda i el 50% de porxos i terrasses al CNB mentre que als Banys Vells, per exemple, no se n'hi permet ni un 0,1%, constituint així un greuge comparatiu entre les diferents activitats.

Clarament les concessions que es fan al CNB dins aquest Pla formen part d'una negociació prèvia amb l'entitat i no respon a la diagnosi tècnica d'un pla especial de protecció d'aquestes característiques.

Així, es fa evident que les lleis i normatives es van aprovant segons les necessitats i demandes del club i no pas segons les necessitats reals de la ciutat.

Així doncs, demanem, com a mínim, que s'admeti, en l'apartat de “Necessitat, justificació i oportunitat” del planejament de la Memòria, que calia modificar aquest Pla per legalitzar les properes ampliacions del CNB fruit de les darreres negociacions amb l'entitat i el nou Conveni.